9 · Esperit Sant _{— lluna de mel}

🚴 Crida a l’Acció

En una frase. L’Esperit Sant omple el cor de l’amor de Déu: primer cal rebre’l (no és automàtic en creure) i després ser-ne ple contínuament.

A Fets

Els Fets són el llibre de l’Esperit Sant: hi actua a cada pas, i rebre’l és una experiència distinta i visible, no un simple sobreentès.

• Pentecosta (Fets 2:1-4) — l’Esperit descendeix i els deixebles es posen a parlar en llengües; Pere en promet el do a tothom qui es penedeixi i es bategi (2:38-39).
• Samaria (Fets 8:14-17) — uns creients ja batejats encara no havien rebut l’Esperit; Pere i Joan els imposen les mans i el reben. Rebre’l és, doncs, un pas propi.
• Corneli (Fets 10:44-46) — mentre Pere encara parla, l’Esperit cau sobre tots i es posen a parlar en llengües i a lloar Déu —fins i tot abans de batejar-se.
• Efes (Fets 19:1-6) — Pau pregunta «vau rebre l’Esperit Sant quan vau creure?»; no en sabien res. Després del baptisme i la imposició de mans, l’Esperit ve i parlen en llengües i profetitzen.

En tots els casos, la vinguda de l’Esperit es nota: llengües, profecia, lloança, valentia (cf. Fets 4:31).

Diagrama

• Rebre’l

  • No és automàtic en creure: cal rebre’l. Pau mateix pregunta «vau rebre l’Esperit Sant quan vau creure?» i prega perquè el rebin (Fets 19:2.6).
  • Omple el cor a vessar de l’amor de Déu (Rm 5:5).
  • Ve amb signes: llengües, profecia, goig, canvi interior, alliberament.

• Ser-ne ple constantment

  • «Ompliu-vos de l’Esperit» (Ef 5:18): no és un acte únic, sinó una vida.
  • Es manté practicant el que s’ha rebut (pregar, llengües, profecia, buscar alliberament, goig) i buscant-ne més.

• Lluna de mel

  • A la metàfora del matrimoni: l’enamorament viscut, la intimitat amb Déu.

Relació amb la Salvació

Cal per salvar-se.

• «Si algú no té l’Esperit de Crist, no és d’ell» (Rm 8:9). No és un extra per a cristians avançats: és la marca de pertànyer-hi.
• «Ens va salvar… pel bany de la regeneració i la renovació de l’Esperit Sant, que ell va vessar sobre nosaltres abundosament per Jesucrist» (Tt 3:5-6).

Gent que se’n va salvar.

• Corneli i els seus — eren pagans, i el que va convèncer l’església que Déu els acceptava va ser que rebessin l’Esperit: «Déu… els donà l’Esperit Sant igual que a nosaltres, i no va fer cap distinció entre ells i nosaltres, purificant els seus cors per la fe» (Fets 15:8-9 · 10:44-47).
• Els deixebles d’Efes — creien, però a la pregunta «vau rebre l’Esperit Sant quan vau creure?» responen que no en sabien res. Encara els faltava un pas, i Pau no el dona per fet: els bateja i els imposa les mans (Fets 19:1-6).