6 · Fe _{— enamorament}

🚴 Crida a l’Acció

En una frase. La fe és reconèixer qui és Déu —que sap més que nosaltres, que és bo i que el necessitem— i confiar-hi cada dia. És el primer amor.

A Fets

A diferència dels punts anteriors, la fe gairebé no es predica com a tema a part: va tan implícita en la crida a l’acció que, més que anunciar-se, es dona per descomptada. Als Fets apareix sobretot com la línia divisòria de la resposta —els qui creuen el missatge i els qui no el volen sentir.

• Els qui creuen — «molts dels qui havien escoltat la paraula van creure» (Fets 4:4); a Antioquia «un gran nombre va creure i es va convertir al Senyor» (11:21); a Pisídia «van creure tots els qui estaven destinats a la vida eterna» (13:48).
• Els qui la rebutgen — a Atenes, uns quants «es burlaven» (17:32); i a Roma, «els uns es deixaven convèncer… els altres no creien» (28:24).

Tot i això, alguna vegada s’anuncia ben clarament. La més directa, al carceller de Filips: «Creu en el Senyor Jesús i et salvaràs, tu i la teva casa» (Fets 16:31). I Pau resumeix el seu missatge com «el penediment envers Déu i la fe en el nostre Senyor Jesús» (20:21).

Diagrama

• Creure / Reconèixer

  • Reconèixer qui és Déu: que sap més que nosaltres, que és bo i que el necessitem (no ens podem salvar sols).
  • Sense fe és impossible d’agradar a Déu (He 11:6).

• Confiar

  • Confiar-hi cada dia, també enmig de la tempesta (Mc 4:39-40).
  • Passar de confiar en les pròpies forces a descansar en les seves; decidir que Ell és fiable, bo i capaç de guiar la vida.

• Enamorament = primer amor

  • El moment en què algú el coneix i s’hi lliura: l’inici de la relació amb Déu.

Relació amb la Salvació

Cal per salvar-se.

• «Qui creu en ell no serà condemnat; el qui no creu, ja ha estat condemnat, perquè no ha cregut en el nom del Fill únic de Déu» (Jn 3:18).
• «Per la gràcia heu estat salvats gràcies a la fe; i això no ve de vosaltres: és un do de Déu» (Ef 2:8).

Gent que se’n va salvar.

• El lladre a la creu — no li queda temps de res, només de reconèixer qui és Jesús: «Recorda’t de mi quan arribis al teu Regne». I rep la resposta: «avui seràs amb mi al paradís» (Lc 23:42-43).
• La dona que li unta els peus — Jesús no li compta les obres, li compta la confiança: «La teva fe t’ha salvat; vés-te’n en pau» (Lc 7:48-50).

Aprofundiment

Per compartir-ho —una manera de dir-ho a algú que encara no creu. La fe és una cosa de cada dia: és confiança. Les marques la busquen, els amics te la guanyen, i tu la dónes sense adonar-te’n; però és també el racó més íntim que tens —en qui confies i a qui reconeixes com a superior afecten totes les teves decisions. Si encara no la tens, fes una prova: parla amb Déu d’alguna cosa que et pesa, dedica-li una estona, i deixa la porta del cor una mica oberta —per si és veritat, per si és bo.

La fe que salva (Keith Green).

• No només d’acord. Creure intel·lectualment no salva: «fins els dimonis creuen, i s’estremeixen» (Jm 2:19). Dir «Senyor, Senyor» mentre un continua dirigint la seva vida no és fe (Lc 6:46). La fe salvadora és lliurament a una Persona, no acord amb proposicions.
• Neix de la convicció de pecat. Una fe sense haver vist primer la pròpia bancarrota moral és superficial. Per això cal la llei abans (vegeu 2 · Nosaltres): sense conèixer la malaltia, no es busca metge.