2 · Nosaltres

🧠 Conceptes Clau

 
 En una frase. Som la creació més estimada de Déu, fets a la seva imatge i amb llibertat; però l’hem transgredida, i el  pecat ens separa d’ell i ens fa  culpables davant d’un Déu sant.
 

A Fets

També a Atenes (Fets 17), tot seguit d’haver parlat de Déu, Pau descriu qui som: d’un sol home Déu «ha fet tot el llinatge humà perquè habités arreu de la terra» (Fets 17:26), i ho ha disposat tot perquè el busquéssim i el trobéssim, «que en realitat no és lluny de cap de nosaltres» (Fets 17:27); de fet, «en ell vivim, ens movem i som», perquè «som llinatge seu» (Fets 17:28).

Del pecat, en canvi, els apòstols en parlen sobretot com a crida al penediment: Déu havia passat per alt els temps d’ignorància, «però ara fa saber a tothom que s’ha de convertir» (Fets 17:30; cf. Fets 2:38 · 3:19).

Diagrama

• Disseny original
  • Dissenyats amb propòsit i intencionalitat.
  • Fets a la imatge de Déu: molt preuats, amb capacitat de raonar, d’estimar i de relacionar-nos.
  • Fets per a gaudir: de la creació, dels uns als altres, i de Déu.
• Pecat
  • Déu ens ha donat límits sans (lleis morals) per ajudar-nos, i  llibertat (no som robots).
  • Ens hem allunyat de Déu transgredint-los. El pecat és la maldat humana: allò que ens separa els uns dels altres i ens separa de la vida (Déu); és tot el que va en contra de Déu i el seu amor.
  • Conseqüències reals: distància amb Déu, contaminació del cor, decadència moral, física i espiritual.
• Culpabilitat real
  • No som només despistats o ferits: som culpables davant d’un Déu sant. «Tots han pecat i estan privats de la glòria de Déu» (Rm 3:23).
  • La llei revela el pecat: només quan veiem la mida de la santedat de Déu entenem la mida de la nostra culpabilitat (Rm 3:20 · Rm 7:7).
  • Mereixem el judici. Sense aquest pes, la misericòrdia és sentimentalisme; amb aquest pes, es viu com l’indult d’una condemna.
  • La gràcia no diu que no érem culpables: diu que un altre ha pagat per nosaltres.
• La Glorificació: 1 Joan 3:1-3, Romans 8