Tornar a l'inici

obediencia

10 · Obediència — vida de casats

🚴 Crida a l’Acció

En una frase. Jesús espera obediència: no n’hi ha prou amb dir «Senyor, Senyor». Es concreta en estimar Déu i el proïsme, caminar en l’Esperit i guardar els manaments.

A Fets

Igual que la fe, l’obediència és un pas tan implícit que gairebé no es predica com a tema a part: és tan obvi que qui s’ha penedit de veritat de la maldat ja no hi continua. Als Fets, doncs, es veu que posen Déu per damunt de tot i trenquen amb el pecat.

  • Obeir Déu abans que els homes (Fets 5:29) — davant del sanedrí que els prohibeix predicar, els apòstols responen: «Cal obeir Déu abans que els homes». Cap pressió no hi passa per davant.
  • L’Esperit, per als qui obeeixen (Fets 5:32) — tot seguit afegeixen que Déu dona l’Esperit Sant «als qui l’obeeixen»: obediència i Esperit van de bracet.
  • Pau davant Fèlix (Fets 24:24-25) — parlant-li de la fe en Crist, Pau raona sobre la justícia i l’autodomini, i el judici que ve. No li presenta una fe abstracta, sinó les seves conseqüències en la conducta —tant, que Fèlix s’esglaia i el fa marxar.
  • Obres que ho demostrin (Fets 26:20) — Pau resumeix el que predicava: convertir-se a Déu «fent obres dignes del penediment».
  • Perseverar en la fe (Fets 14:22) — Pau i Bernabé enforteixen els deixebles i els animen a mantenir-se en la fe: «per moltes tribulacions ens cal entrar al Regne de Déu». L’obediència és el camí fidel de cada dia, també enmig de les dificultats.

Diagrama

  • No n’hi ha prou amb «Senyor, Senyor» — Jesús espera obediència, no només paraules (Mt 7:21-23).
  • Estimar Déu i el proïsme — el cor de tota obediència (Mt 22:37-40).
  • Caminar en l’Esperit — en comptes de seguir la carn (Rm 8:5-6).
  • Guardar els manaments — ens ensenyen com estimar. La finalitat dels manaments és estimar i caminar en l’Esperit.
  • Vida de casats — a la metàfora del matrimoni, el dia rere dia de convivència fidel.

L’obediència i l’Esperit Sant van junts: com més obediència (menys ídols al temple), més content ve l’Esperit i en vol més. Ara obeïm «amb la novetat de l’Esperit, no amb l’antiguitat de la lletra» (Rm 7:6).

Relació amb la Salvació

Cal per salvar-se.

  • Jesús «es va convertir en font de salvació eterna per a tots els qui l’obeeixen» (He 5:9).
  • «El qui persevera fins a la fi, aquest se salvarà» (Mt 24:13).

Gent que se’n va salvar.

  • Les ovelles del judici — quan Jesús descriu com separarà la humanitat, els qui hereten el Regne no s’ho esperaven: «tenia fam i em donàreu menjar… cada vegada que ho fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi» (Mt 25:34-40).
  • Corneli — abans de sentir mai l’Evangeli, ja vivia una vida devota, i és això el que fa que Déu li enviï Pere: «Les teves pregàries i les teves almoines han pujat com a memorial davant de Déu» (Fets 10:1-4 · 10:31).

Aprofundiment

Keith Green.

  • Santedat real, no fingida. «Sense la santedat ningú no veurà el Senyor» (He 12:14); «Sigueu sants, perquè jo sóc sant» (1Pe 1:15-16). Déu no fa veure que som sants: vol impartir-nos la seva santedat. La gràcia transforma, no només cobreix.
  • No existeix el «cristià carnal». No hi ha cristians de segona classe que viuen segons la carn i estan bé: «si… caminem en la fosca, mentim i no practiquem la veritat» (1Jn 1:6). El que es practica demostra qui se serveix.
  • Pels seus fruits els coneixereu. «Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i tirat al foc» (Mt 7:16-20). Dir «sóc cristià» no fa ningú cristià: viure-ho sí. Excuses com «només som perdonats, no perfectes» no autoritzen la desobediència.
  • El cost del deixeble. «Qui no porta la seva creu… no pot ser deixeble meu» (Lc 14:27). «Ho considero tot com una pèrdua per… conèixer Crist» (Fl 3:7-8). Comoditat, plaers i seguretat, tot lliurat al senyoriu de Jesús.